El VIATGE ES EL CAMÍ
Perquè Romania, perquè Slovènia?....Ni idea.
El destí ,no importa. M ´interessa el camí.
Sóc viatgera,no turista.
Vull espais lliures,natura, conèixer gent i entorns diferents del meu.
Perquè amb moto?...I com sinó ?. Anar amb la moto, es sentir la vida .Es tenir fred, calor.
Perquè Romania, perquè Slovènia?....Ni idea.
El destí ,no importa. M ´interessa el camí.
Sóc viatgera,no turista.
Vull espais lliures,natura, conèixer gent i entorns diferents del meu.
Perquè amb moto?...I com sinó ?. Anar amb la moto, es sentir la vida .Es tenir fred, calor.
Son olors,es estar a prop de tot...inclús del terra ! .
La moto, una Monster.... es una gata "ratonera ", s’agafa i s’agafa. Es àgil, i lleugera....Encara que desprès de passar per on ho varem fer ...el més recomanable,es una d ´enduro !!!!! .
PRELIMINARS
Em venia molt de gust marxar sola. No obstant ,coneixent-me, abans d’entrar al ferry ja hagués iniciat un viatge compartit amb algú, i a la porra la història de viatgera solitària.
Per tant, decideixo emportar-me al Toni.A fi de comptes es còmode anar amb una persona multifuncions: s’optimitza molt!!!.
PRELIMINARS
Em venia molt de gust marxar sola. No obstant ,coneixent-me, abans d’entrar al ferry ja hagués iniciat un viatge compartit amb algú, i a la porra la història de viatgera solitària.
Per tant, decideixo emportar-me al Toni.A fi de comptes es còmode anar amb una persona multifuncions: s’optimitza molt!!!.
En un mateix pack tinc a l` amant ,col.lega, gps,rutòmetre,fotògraf de disseny,ordinador, administrador de gastos, detector d `avaries, caixa d’eines...tot un supermercat d´utilitats ,el recomano!
No m’emporto eines..els meus coneixements de mecànica son: pressió de pneumàtics, lloc per on entra la benzina, nivell d `oli -no oblidem, es Ducati!-.
Per possible avaria m`assabento de la cobertura d assistències mecàniques, i ubicacions de concessionaris Ducati.(ni un).
Per possible avaria m`assabento de la cobertura d assistències mecàniques, i ubicacions de concessionaris Ducati.(ni un).
Tenim onze dies!!!!
On podem anar ???
Desprès de comprar dos-cents mapes.....descartant Africa, Patagònia i d`altres opcions interessants...em quedo amb un mapa d’Europa , vaig desplegant...i mira !!! Càrpats !!! segur que s’hi puja amb revolts !!!... putada , perquè ens estàvem enganxant bastant al la idea d`Alps Julians (Slovènia ).
Com som uns “cagadubtes”, i no sabem decidir-nos...doncs anem a Romania i a Slovènia en el mateix viatge.
Anem "atajando" : BCN-GENOVA i tornada amb ferry,ja que cap dels dos mostra interés per les autopistes franceses a l´Agost .
Com som uns “cagadubtes”, i no sabem decidir-nos...doncs anem a Romania i a Slovènia en el mateix viatge.
Anem "atajando" : BCN-GENOVA i tornada amb ferry,ja que cap dels dos mostra interés per les autopistes franceses a l´Agost .
Si, sempre la última..i encara tinc la sensació de que em deixo algo a la moto !!(interior garatge ferry)
warm up(05/08/09)
Ja estem al ferry ¡!!!!.A punt de passar el Cap de Creus.
Mirant per la esquerra veig la costa, el corrosiu dia a dia, el món previsible avorrit i asfixiant….ciao ¡!!.Per la dreta el mar, no té fi,tot per escriure ¡!!!.
Otia!!, sempre he sabut que era important…però aquí encara no em coneixen i ja m’estan cridant per l’altaveu.!
S’ha acabat la inspiració poètica ¡!!...
No, no s’han emocionat amb la meva presència…..em donàven les claus que M´HAVIA DEIXAT POSADES AL CONTACTE. ( No ens atabalem,em conec.Son molts anys vivint am mi: tinc una còpia amb l’equipatge ).
Abans d’entrar al port he perdut al gps, amant i demés. Ell ha perdut la “pitó” a la ronda.
Entro al moll d’embarcament amb tres italians amb els que havia fet amistat a la rotonda anterior Penúltims en embarcar…l`amant- gps, el darrer ¡!.
La penya dels italians i jo era “diferent”, desfilàvem així : primer jo amb mono de cuir,"rotllo racing”.Darrera meu , una noia també amb Monster, casco retro,botes de muntanya .Al seu darrera, un tio amb un estil no sé si Greco o Don Quixot, sense barba però. Aquest, cavalcava amb una Guzzi clàssica restaurada per ell ,preciosa. El exemplar portava maletes de cuir de la època de la moto, agafades amb cordill, així com una caixa de” tintos”.Fixeu-vos en que he escrit maletes, no alforges ni maletes de moto . Darrera , el tercer col·lega amb una “GS” ,totalment equipat com a home BMW, i…..mooolt darrera , quan la caravana dels quatre embarcava,entra al moll un paio a tota òstia amb una “ pitó” penjant i una BMW K-1200 blava.
Reflexions per a la meva mare :
CAS 1-Coneixem a una parella que venien de Granada amb moto i anaven a fer Alps. La copi d’una edat com la meva mare i el pilot també. La sra. meravellada amb la comoditat de les motos. ¡!!! (Bòxer).
CAS 2 - edat similar als anteriors però cadascú amb una custom.
!!mamá vaig pensar amb tu !!!!!
“Mamá ven en moto “!!!........Sé que no ho proves perquè tens por que t´agradi .Llavors tota una vida de campanya anti-moto restaría en un sense sentit.
Ver mapa más grande
first lap
(07/08/09)
GENOVA-LUBJIANA (615kms ).
Avui , autopista “ a sac “.
El primer tram, es una meravella. Una autopista molt sinuosa, en la que ambdós sentits van per llocs diferents.
El tema va empitjorant per moments, transformant-se en una recta infinita fins Trieste.
Tª ambient = 40ºC, la dels pneumàtics…imagineu!!!!.impossible córrer o els fonem.!!.
M’adormo, de veritat. La humitat es del 500%
Desitgem que s’acabi la benzina per a parar una estona. A les àrees de servei hi ha una vida brutal ( gairebé massa, potser ).Es nota que estem a Itàlia, els “expressos” (cafè) inigualables ¡!!.
El pas de la meva moto provoca una onada d’orgull nacional .
pilot deshidratat, que no està per "hip-hop "!
La entrada a Slovènia suposa un canvi dràstic. Tot es verd ,la tª , molt més agradable.
Comprem vigneta =7 €/ setmana/moto
Autopista rodejada de prats ,pobles dispersos, i boscos.Al fons s’endevina la silueta dels Alps Julians tancant l `horitzó.
Amb poca estona arribem a Lubjana,la capital eslovena. La impressió primera es haver-nos equivocat de plató: poca densitat de població, tot netíssim, tot ordenat, gent molt maca físicament. Tots relaxats. Tots amb bici. Tot amb flors .Edificis de fa dos o tres segles perfectament restaurats….
Lubjana està en un molt bon moment .Encara es una bellesa desconeguda per a les masses de turistes .
Es tota tant perfecta , que sembla un decorat. El cas antic format carrers , immaculats, Una gent ordenadíssima , que em fa sentir estranya.
Per poc em menjo un ciclista, i no s’ha enfadat, m’he sentit fatal ¡!!, tanta perfecció m `afecta.
Hi ha un personatge que també s’ha equivocat de plató:un tío gros, mooolt gros que practica l’esport d’anar donant voltes al voltant de dos o tres carrers amb una BMW ( bòxer) , matricula Dubai…aquí ja penso que el calor m´h afectat seriosament.
Un taxista ens indica amablement on podem trobar un hotel que està súper bé, amb pàrking tancat per les motos. Allà també hi havien una V-Strom, una bòxer , una Triumph i una super- Duke, que continuàven dormint quan vàrem marxar.
Hi ha una parella de polis patrullant la zona amb bici, son perfectes, Exemplar mascle, i exemplar femella, guapíssims ambdós.
Crec que no hi ha rés lleig, ni gent amb arrugues, ni aglomeracions. Inclús el semàfor t’avisa de que aviat es posarà verd…perquè no t’estressis.
Els edificis s’han restaurat en un mateix temps. Tot estan en el mateix estat de conservació i crec que li dóna certa sensació d artifici.
Una dona esgotada i extasiada.
Important ¡
Com menjar-se la sopa i la olla que la conté :sopem una tradicional sopa de bolets .Deliciosa, servida en un recipient fet de pà. La zona en que el pa mulla la sopa…brutal ¡!
Edifici de l´ajuntament.Tal com es mira, a l´esquerra es on s´ha d´anar a menjar la sopa.
A observar: peuets penjant.
Passegem per el pont triple o tres ponts , no sé. Moltes terrasses amb important ambient nocturn, de gent guapa tranquil.la i ordenada….En un raconet veig penya fent botelló, evidentment no són eslovens.
second lap.
(08/08/09).
LUBJIANA-ARAD(722kms)
Avui també autopista, ja que hem de travessar Hongria , i arribar a Romania.
Els catalans som realment polacs : a la frontera sloveno-hungara , ni la gps sabía per on havíem d’anar. Parem i ho preguntem al benzinaire.Aquest sr era bilingüe : eslové-húngar. Diàlec impossible.S´atura un camioner polac…que només parla polac.El Toni, amb gran aplom li obre el mapa i directament en català li explica el dubte.El polac l’entén sense cap problema i li dona la solució en polac….la qual el Toni entén perfectament, i es despedeixen la mar de contents els dos .!!??!!!.
"area de servei", em vaig dormir del tot, mentre el del´anunci tirava les cartes.Camps immensos de cereals, immensos mosquits.Carreteres secundàries que passen per petits pobles.Carreteres totes rectes.
Varem travessar alguna petita ciutat com a entrenament de circulació amb roderes; ho vaig aprendre, no t’has de resistir!sucumbeix a la rodera.Si intentes sortir-ne…la sensació..xunga , ademés la moto no et fa ni puto cas, ella torna dòcil a la rodera.
"pillat"mirant un mapa!! je,je..la gps li ha fet el salt.(poblet húngar).
Unes boniques roderes de més d’un pam enfonsant l’asfalt ¡!!.
El Toni i la gps son els roads liders.Jo encantada, vaig saludant a la penya, fent les meves amistats …com una iaia que dintre del cotxe em saluda, em fa senyal amb el polsar en alt, i amb gestos.Al tercer semàfor som super-colegues,hem bescanviat punts de vista sobre l` alliberament de la dona, El marit s’atipa de tanta xerrameca i em fa signe de que “ la abuela está p´allá “. Envio un petó a la iaiona, i ens desviem.
Entrem a Romania : molt amables.La poli s’encarrega del Toni , i el poli e mí, com ha de ser !!. El poli l’únic que vol saber son els cavalls de la Monster.Es el darrer instant del viatge en que algú s’interessa per ella.
Entrada a Arad : m´en volía tornar a casa ¡!!.
L’asfalt desde Hongria ja va mantenir les roderes com a signe d’identitat.L’assumpte eren els conductors per lo qual jo no estava preparada.Gasades a fons quan els avançava. Creuar-me el cotxe quan volía avançar entre dos carrils per arribar a la capçalera del semàfor...una agressivitat brutal ¡!! .Ademés era ja súper fosc, la ciutat no estava gens il.luminada,,, i la gps es va declarar en vaga ¡!! També vàrem descobrir que els colors dels semàfors éren orientatius, qui decidia pasar o aturar-se, era el conductor de cada cotxe.
Tot pasa, i l’allotjament , molt recomanable, “pensiunea Xo” ( se que alguns/es us desternillareu!!).Era una casa particular de dues plantes, reconvertida a hostal. Molt mona,amb piscina i jardí.Motos a dormir al safareig , entre la roba estesa ¡!.Els preus , molt bons. A Romania, es difícil agafar càncer de butxaca.
La pensió la dirigia una noia encantadora, amb qui vàrem xerrar bastant sobre la situació política actual de Romania i la seva obertura envers Europa..
Aprenentatge de la etapa:
-conducció en roderes.
-Importància del “culebrons” de la tele : la noia de la pensió Xo, ademés de parlar perfectament anglès, parlava un castellà prou bó. L´havía aprés mirant culebrons ¡!!Xapeau ¡!!.
-Com dir-me vella i jo donar gràcies .Altre cop la noia de la pensió. Es queda els passaport tota la nit per a poder xafardejar dades tranquil.lament. Quan ens els torna em diu : estàs super-bé…. “per la edat que tens!!! “….era imprescindible l`aclariment ¡!?????!!!! Je,je ¡! (je,jedel Toni, no meu ).
"casa Xo "
third lap
(09/08/09)
ARAD-PITESTI (431kms)
O el dia a esborrar.
Al fi carretera, al fi a Romania. Començem tope motivats.
La carretera prometía i tenia uns asfalt bó. Només entrar però ,vàrem descobrir que allò era la guerra, o una cursa d´autos bojos…indefinible, però terrorífic.
Per fer-vos una idea ,heu de conèixer certes premisses de circulació a Romania :
1-línea discontinua. Indica que per allà aproximadament., hi ha la divisió entre carril d’anada i de tornada.
2-linea continua .Indica de forma més exacta el mig de la carretera.
3-acostuma a no haver-hi " arcens",lo qual no impedeix que hi hagi persones circulant,assegudes o venent coses al cantó de la carretera..
4-cruílles.Un dels vehicles pren la decisió de creuar. La resta s’organitza segons el seu criteri , per a creuar també. La prioritat de la dreta, aquí no es vàlida.
5- Para on vulguis, els altres t’avançaran per on puguin.
7-camions, tractors, carros….es poden situar perpendiculars al teu sentit sense previ avís, i incorporar-se a la carretera, quan en tinguin ganes.
8-Es pot avançar per la dreta o bé per l`esquerra , i el nº vehicles que ho considerin al mateix moment. El límit es l `amplada de la carretera.
9-la nacional està minada de radars.
10-en rectes, si deixes que t’avancin, ets un inadaptat social. A aquesta "compe", hi participen tant els vehicles ràpids com els Ladas i demés. Aquets darrers, basen la seva estratègia en la sorpresa, s’infiltren en avançaments d’altres .
11-camions i similars, son els amos.Quan volen, avancen .Avancen el nº de vehicles que els ve de gust. El fet de tenir –ne d’altres de front, es anècdota.
Hi ha un altre fenòmen : una plaga de cotxes super-potents de gama altíssima conduïts per gent jove descerebrada. Curiosament son vehicles de línea clàssica, no esportius. Aquets xavals són “xulos de recta “, es a dir , el seu mèrit es donar gas a fons a les rectes, indiferent si la recta es al mitg d’una població ( aplicable també als avançaments).Aquests vehicles , només circulen per a la nacional, al deixar-la, desapareixen.. No obstant, les normes de circulació romanesa, s’apliquen a qualsevol carretera.
La moto del Toni va suportar l` humiliació més gran de la seva existència: mentre control.lava com l’avançava un Mercedes, que al mateix temps era avançat per un Volvo, i de front s´els apropava un altre vehicle, un humil Lada, amb tota la dignitat del món, l’avança per la dreta!!!(si, potser el tripulant del Lada estava “comprat” per alguns de vosaltres ¡!).
Respecte dels radars , van a “cara descoberta “, es a dir amb cotxe de polis (la majoria) però et fan emparanoiar molt, perquè de tant en tant, posen CÒPIES DELS COTXES DE LA POLI FETS DE CARTRO ¡!!!!, i molt ben fets ¡!!!
Deixem la nacional. Pobles molt humils , amb les cases al llarg de la carretera. La gent , ven a les voreres els productes que conrea , fruits del bosc,formatges.. de tot.
Grups de velles i semi-velles, amb mocadors al cap, assegudes veient passar la vida.
Consell : cadascú ha de portar la seva pròpia càmera de fotos . El Toni no volía fer fotos de cases que considerava “slams “ , i tampoc a les velles perquè tenía por que el peguessin..M’anava dient que al proper poble ja faríem foto…i no em va confessar les raons fins que ja estàvem al Nord.
Bé!!!, ademés de saludar, donar gràcies, hem aprés el nom d’un aliment en romanès = “omeletta” (si, si, vol dir el que sembla ¡!! ), ens podem alimentar a base de truita,ademés , amb bolets..divina ¡!!
"omeletta amb bolets "
Tot com abans, menys l’asfalt que està pitjor. A partir d’ara, i durant tota la estada a Romania, circularem botant o en roderes en el millor dels casos , i potser en algún punt l’asfalt s’acaba, o està trencat, o hi han forats. Lo bó es que no hi han radars, però hi han carros, que van absolutament a la seva bola, i si es fa fosc, no es veuen .
Està plagat de gossos assilvestrats que es llencen sobre la moto de forma suïcida ( o assassina ) Cap problem ja els tenim controlats.!! Son xulos baratos, aguanten, i just al moment d’impacte, s’aparten.(m’ha costa molt superar el “yuyu” )
A mesura que es fa tard, lo que era un dia esplèndid , es transforma en una immensa tenebra. Plou,però jo ,que sóc molt positiva, tinc clar que la turmenta no ens atraparà No es així. Quan estem a pocs kms de Pitesti, ens cau tot el Danubi al damunt .Mai he circulat amb tanta aigua. Es bestial : en algún moment em fico dins d`un toll que em cobreix tota la bota .Us ho imagineu ¿??: ciutat amb circulació romana+ roderes romanes…. lo bó es que no es veien + diluvi
Anem a petar a un hotel de la època de l’antic règim adaptat a ara (més o menys).Una cutrada,amb bitxets de companyia dins la habitació. Tenim gana, es tard. He vist un McDonalds..no, no , siusplau ¡!!!.Doncs sí, no trobem rés més i disfrutem d`un dissabte nit al Mc Donalds rodejats d’adolescents ¡!!
A Pitesti es concentra la activitat industrial del país. Un catxarro per a treure petroli?? un dels meus al•lucines ? i no, resulta que als `60 es va trobar petroli aquí!!!!
No ens agrada el lloc.
four lap
(10/08/09)
PITESI-POIANA_BRASOV(259 kms)
Avui, la Tranfagarasan ¡!!. Travessem els Càrpats!.
Com es diumenge , a tos els pobles la gent va a la església… vestits de diumenge! : els homes amb barret verd o negre, i les dones amb mocadors molt vistosos al cap, i moltes també amb faldilles llargues.
Anem enfilant-nos a partir de Curtea de Anes que es la darrera població gran abans de començar una successió de petits poblets, on cada vegada la gent va més abrigada.
Fora fantàstic…si estés mínimament ben asfaltat : bot, bot-forat,bot-forat-paella,etc… Em cau una gota,dues..noooo!!!!!!
Ualaaaa!!!, el llac Balea. Estem a 2000mts. Fa rasca ..i plou ¡!.Diuen que té 46000m2.
Els boscos son d’avets i molt densos. Diuen que per aquí i pels Maramures es on hi han la major part d’óssos i llops d’Europa.
Per fotos que veieu, es impossible dimensionar zona .
"tinc les manetes gelades !"
Poc abans d’arribar a dalt, faig el km. més tens del viatge : un túnel sense cap il.luminació ,amb els forats a l’asfalt, amb el terra lliscant ,”gravilla” , i AL•LUCINEU, GENT CAMINANT , BICIS, …tots sens il•luminar i passejant en amdòs sentits com a la rambla ,també algun cotxe parat al mig.A la carretera, cap tipus de protecció lateral..Comencem la baixada. Aquí l’asfalt està molt millor. A mitja paella, un cotxe perpendicular mí, està fent un canvi de sentit.
"sort del casco, perque la cara de mala llet, feia por .Pero hi ha nivell : mullat pero conjuntat ! "
(foto1).
(foto1).
"aquí la cara era bona, pensant en la baixadeta que ens faríem "(foto2).
Bastants ramats de motos de tots tipus i països.
Algún día tornaré a fer aquesta carretera,si puc amb una trail i sense pluja. Té molta màgia.
Aquest viatge, es la primera vegada que circulo amb una nacked amb pluja i pensava que sería pitjor.No obstant, tinc fred a les mans al portar el guant mullat i pensar que allà…al fons de la bossa tinc els guants de gore-tex…..i la ràbia que em fa el Toni amb els seus punys calefactables a ple rendiment ¡!!. Quan ens aturem, poso els guants damunt el tub d’escapament i vaig prou bé una estona.
Sóc feliç ¡!, estic al Càrpats ¡!!!¿com explico aquesta sensació ?. No puc. Suposo que ho enteneu. La Tranfagarasan s’ha de fer, no es pot explicar ¡!!.
"vista desde el punt més alt,comencem el descens cap al nord fent totes aquestes esses infinites "
"al fons els Càrpats i les plujes.A l´esquerra un motard buscant la moto "
Un cop acabad la Tranfagarasan,tornem a fer una mica de muntanya : aquí sí , un asfalt magnífic ,bons revolts i un paisatge tant frondós que els avets formen túnels per on passa la carretera..
"carro nº 2400 , abans de començar la pujada a Poiana-Brasov "
Arribem a la estació d`esqui de Poiana-Brasov.La més famosa del país i voltants. Pillem una pensiunea estupenda amb ordinador a la habitació .
Els motards de la zona tenen okupades un parells de….rectes!!! per a fer tandes. Desitjo que no siguin de resistència i al vespre pleguin ¡!!
M’agrada com porten al matrícula; es com un “flap “, a la que donen gas es posa totalment horitzontal, per tant,invisible. Quan s’aturen, es una placa convencional col.locada perfectament .
Que bé sopem… i quin vinet ¡!!!güai ,el dia ¡!!.
"la pensiunea "
five lap
(11/08/09)
POIANA_BRASOV-BICAZ)(250kms)
"carros per devant, pel retrovisor,sempre carros !"
Fem una volta per Bran, on hi ha el castell de la novel•la de Drácula. Exteriorment, es molt espectacular. Ademés puc anar al “mercadillo “, menys mal, em trobava malament tants dies sense gastar.
"La Isabel frotant-se les mans de plaer pensant en gastar "
"el mercadillo de Bran "
Sortint de Poyana-Brasov, jo que pensava que ja havia trobat a la carretera tot lo possible, doncs no ¡!! Faltava trobar un tio esquiant entre el tràfic amb esquis d’aquets de rodetes…era com un cotxe més, la diferència es que viatjava per el meu carril , però amb sentit contrari al meu.Ens tornem a ficar per unes carreteres infernals, avui estic feta caldo. Els meu body ha arribat al top dels bots. Tenía les mans plenes d’ampolles , i ara ja s’han reconvertit en “callos “, lo qual em dona un tacte de “minero” , o d’estibador, però ja no em fan mal.
"sucursal de la banca Transilvana a Gheorgheni..té una cert aire siniestre, no ? "
Es d’aquells dies en que els km . no passen . Arribem a Gheorgheni. No sé si poble o ciutat, d’aspecte decadent.Prenem uns cafès amb una dona molt interessant. Es hungaresa , i ens explica que a Gheorgheni , la majoria de població es hongaresa o d’origen hongarès , i que es senten hongaresos.. Vàren quedar dintre de Romania degut al desmembrament de l’imperi austro-hongarés a la 1ª guerra mundial.
" Un tio que em volía robar la moto !"Coneixia molt bé la història sociopolítica de Catalunya, i la existència del català. Ens va portar a veure una exposició de fotos dels entorns fetes i rebel.lades amb la tècnica utilitzada als inicis de la fotografia . (molt curioses, semblaven retocades ).
Si alguna vegada aneu a Romania, heu de passar per allà .Aquesta sra. A l´hivern està a Budapest , i a l’estiu te un bareto moníssim a Gheorgheni : "cafenea Noztalgia " e-mail:cafenostalgia@clicknet.ro
El paisatge torna a canviar a verds de tots els tons, i a interessants revolts tapissats amb un terra que de moment es el pitjor ( dies més tard , varem comprovar que aixó també era superable ).
Vaig esquivant forats darrera una furgoneta Búlgara plena de làpides de marbre de tomba sense cap subjecció. M´invaeixen pensaments “lúgubres “: com sería : dona aixafada per làpida búlgara a carretera Rumana? , morta per un “ lapidazo”, “muerta por un sepulcro”….
També pensaments més materialistes : perquè un Búlgar s’aventura a vendre làpides per Romania ¿?
"arregleu-ho ara mateix o faré una denúncia per maltractaments als pneumàtics !"
Arribada al Laku Rosu sense “lapidazo”.Paisatge impressionant. Hi ha moooltaaaa gent de picnic, passejant, circulant,rient, xerrant, girant. No trobem al.lotjament. M´agobio ¡ Anem ¡!!!
Tota "sobrada", penso que puc fer dos coses a alhora, i vaig enfilant les paelles de baixada darrere els cotxes i xerrant amb el Toni per l´interfono. A tot això, s´em apareix ( de veritat que uns segons abans no hi era ), una paella vertical. Vaig parada darrera d’un cotxe. Però, jo, molt prudent, clavo tots els frens que tinc… i més…..i la moto “down “.
El Toni pregunta que crido, i jo que sóc molt educada li dic que crido la caiguda. Bé no es una caiguda, es fer el gilipollas..
Meditació : perquè aquestes coses tant patètiques no passen en la intimitat, sinó quan hi han 30 milions de persones davant ¿?.
No passa rés, la maneta una mica torçada ( l’agafaré com a recanvi per a possibles gilipollades a d’altres ocasions, ja que si s’arriba a trencar allà, s’acaba el viatge ) .La meva autoestima , la retrobem, i en males condicions, a un 2000kms més avall d´on érem.
"la de la moto sóc jo, abans de tirar-la a terra "Passem les gorges de Bicaz. Son espectaculars ¡!!, Ja m’ha pasaat la mala llet!!!!!.
es "distret", esquivar foradets com els de la meva dreta, al mateix temps que creues un "mercadillo"
Sopem a Bicaz ,a la vorera del Laku Izvorul Montelui, dins d’un vaixell tunejat com a restaurant..
Xerrem amb una penya de “choppers “ eslovacs. Ens expliquen que un col•lega ha pillat un sot, i…retornat a casa i la moto al taller. La xerrada es va deteriorant per un tema estètic. M’explico : sé que per a molts homes, una dona amb shorts i botes es sexy, però a mi un paio, amb botes i gallumbos…no em posa , i així es com s’anaven “guarnint” a mesura que anaven bevent ¡!.Jo creia que suaven, i no, era el vodka que ja no els cabia al cos .El Toni es gira, un d’ells tira la canya de forma “agressiva “ ( no puntua, no hi havien més dones a la vista ), m’emprenyo, i contraresto amb agressivitat…i marxem. Entre revolt i revolt, de nit, amb sots, ví al cos,patim una aparició : pel mig de la carretera una iaia suelta i sense llums ¡!!!. El susto es potent ¡!!.
" .....Espera pacientment a que es faci de nit per a sortir a la carretera sense llums!!!"six lap
(12/08/09)
BICAZ-BORSA (350kms. )
A Bicaz NO HI HA BARETOS ¡!!. La veritat es que en general hi han pocs baretos a Romania. El negoci més estés i pròsper es “vulcanizare “ , es a dir, arregla-pinxaços “.
A Bicaz, inclús hi han parades de taxis.. però no bars. Varem esmorzar , òbviament “omeletta” a una pizzeria , i aquí vaig tenir un enfrontament a lo “Kill-Bill “.Intento explicar-ho :
Jo havia d´ anar al wc. A la porta dels lavabos, em trobo a la sra. de la neteja , la qual em barra el pas del de dones posant-se ella com a escut humà Jo, amb mímica, li explico el que pretenia fer allà dins. La tía que no cedeix. Jo, que me’n vaig cap al lavabo d’homes…. I aquí comença la guerra. Ella, més ràpida que jo, em bloqueja la porta posant el pal de la fregona horitzontal i agafant-lo fermament amb les dues mans. Em mira desafiant. Faig un moviment d’engany, i aconsegueixo introduir-me de nou al de les dones sense que em bloquegi. La tía que m’obre la porta ( aclaració : als wc , no utilitzen llisquets ni cap altre tancament que t’asseguri una certa privacitat ). Es fica al meu cubicle .Jo m`assec a la tassa i passo d´ella. Ella, que comença a picar al terra amb el pal de la fregona i a cridar quelcom semblant a “no miserere ¡!, no miserere ¡!!. Jo, mentre triomfalment faig el que pretenía, la miro desafiant.. ella em llença un altre vegada el malefici de “no miserere ¡” retira l’arma i s´en va .. Ufff!!!!.
He de repetir-me . La carretera es encara pitjor. Aquí ja fem trams absolutament of f -road .L´asfalt no hi és, llavors anem sobre fang, pedres…El paisatge es fascinant. Aquesta zona no pensàvem que ens agradaria tant.
Ara els pobles son més pròspers. No estan organitzats al llarg de la carretera . Veiem els primers tractors. I…. el Toni els considera fotografiables ¡.
Per tot Romania veiem unes cases amb uns acabats superiors tipus “pagoda “, ens diuen que son cases de gitanos (¿?).
Passem per el parc nacional muntii Rodneii que ens queda a l’esquerra , i a la dreta els muntii Maramures. Preciós ¡!!...
Busquem allotjament. El Toni veu un hotel, i considera que una “trialera “ es la vía d’accés . Jo el segueixo . A mitja pujada , hi ha un pedrís amb dos pagesos asseguts. Faig tres coses a l’hora : trial + xerrar per l´interfono + mirar-los .Resultat = embarranco!!.Els pagesos fan apostes, un que trauré la moto, i l’altre que no. A mí m’agafa l’atac de riure. Cada vegada que dono gas ,un d élls, polsar amunt i donant-me ànims , i l’altre polsar abaixa i fent “uhhh!”.La roda de darrera rellisca i no acabo de traure-la . Finalment paro la moto.Em fan unes reflexions genials : em diuen que una femei (=dona ) com jo, faré molt bé la cuina i la neteja, i que els barbatis (=homes ), son els que han de portar els vehicles. Ehhh ¡ però no penseu que amb tó masclista ni rés. Era un consell d’amics, de bon rotllo. Com dir-los que no es tema de sexe, sinó d’habilitats ¡!!.
Finalment, maniobro la moto, i giro de nou cap avall.
Trobem un hotel, i aquí succeeix lo més surrealista que he vist en aquest viatge. Sé que explicant-ho no queda plasmat en tota la seva dimensió. Siusplau, apliqueu imaginació , segur que per molt que imagineu, no us quedareu curts ¡!!!
La història era que l amo aconsellava posar les motos tancades i ens oferia el restaurant, que encara no estava muntat com a garatge. Que sí, que no ,que no passen, etc… Jo em nego,. El Toni demana de provar-ho ella amb la meva que es més petita.
Primer havia de baixar un esglaó., però el problema era que seguidament hi havia un esglaó de pujada, amb lo qual la moto quedava encallada. El de l’hotel anat fent caminet amb llistonets. Les hortènsies gairebé a prendre pel sac ¡!!Va entrar ¡!. Amb la seva ni ho varem intentar ¡!!
A la nit varem xerrar molt amb ell i una penya d’allà, fins que el Toni em va dir que prou de copetes i xerrada , que demà teníem més bots que fer. Estàvem súper a gust amb aquella gent. A mí, s´em hagués fet el matí següent. No sé si es bó o dolent, però el Toni es la “meva part racional “ en situacions com aquesta. Si li faig cas, suposo que es perquè penso que la seva idea es millor. Jo, en aquell moment, estic disfrutant de la situació, i s´em fot si el día següent el perdo dormint… però si al día següent el perdo dormint… rabiaré ¡!!
"1º maniobra "
"I demà s´ha de treure ! "
seven lap
(13/08/09).
BORSA-DEBRECEN(325 kms )
Aquesta nit m’he adormit pensant com trauríem la moto del restaurant., però la única forma que vaig descartar, es la real.
HA BAIXAT PER LA ESCALINATA DE L’HOTEL, AGAFADETA DE LA MÀ DEL TONI,!!!,idea de l il•luminat de l’hotel. Les escales han quedat una mica bonyegudes , ja que tenien la base de fusta. Ens recordaran cada vegada que baixin la escala!
"tenssió màxima !!, el iaio de darrera no mira la moto, sino com quedarà l´escala "
"detall d´un telecadira. Aqui tot s´aprofita : els skis vells s´aprofiten per a baranes "
Avui deixem Romania. Em fa pena perquè significa l´inici de la tornada.
Tant de bó els vagi fantàstic a molta gent emprenedora que hem conegut, s’ho mereixen.!!. “A rivedere “ Romania ¡! (Adéu en romanès )
La ruta , de moment ,es declarada en mullat, per aixó està tot tant verd . I fa fred.
Passem infinitat de pobles o petites ciutats, i en tots ells, ABSOLUTAMENT en tots, es mercat. Aixó significa que ademés dels obstacles habituals, ens trobem gent portant porquets en braços, gallines,i mooolta gent que va a mercat del poble que no és el seu. En un trencall es sumen , un ramat de 4x4 polacs, tope preparats. Més tard , també una de francesos , igualment equipats. Nosaltres, amb les nostres bossetes, ..“no tenim nivell “!!!
Aquí els boscos no son d’avets, però són extremadament tupits. Hi ha zones en que es fa gairebé fosc al travessar-los, tot i que , per fi, el dia es solejat .Estem vorejant la frontera d’Ucraïna:Bocicorci Mare, Sighetu Marmatiei, Campulung La Tisa...
el millor pas a nivell. Per fí els deixem!. Es una aventura el travessar-los , sobretot en mullat : t´has d´agafar al manillar i..hop "latigazo ". Les víes están súper sortides, al cantó l´asfalt..bé inexplicable. Situació aplicable a les ciutats, on es permuta el tren per el tramvía .
cases fotografiables segons el Toni. Sota del casc, jo emprenyada perque no tinc fotos de cases "cutres ", no fotografiables segons el Toni.
Poc abans d’entrar a Hongria, la carretera esdevé meravellosa, amb un asfalt impecable, serà per imatge ¿?
Fins a Debrecen(Hongria) , carretera bona, però recta fins l’infinit .Successió de petits poblets , i camps de blat.
Anem a petar a una residència d’estudiants, reconvertida a Hotel a l’estiu. Un lloc molt agradable on no tenen habitacions lliures, però gairebé em poso a plorar i aconseguim un estudi a preu d habitació. S´ està de conya, encara que estigui dins del recinte hospitalari ¡I sopem,güai, al restaurant dels güais de la ciutat. Després de sopar… trobo un "colmado de pakis “¡em sento com a casa ¡ ja que tenim el piset ,compro esmorzar.
De nit aquesta ciutat es terriblement fosca, l´impost de “alumbrado público “, deu ser inexistent .
eight lap
(14/08/09)
DEBRECEN-BLED(800kms)
El dia comença lluminós, però quan estem prop del llac Balaton ,de sobte apareix una massa negra i densa embrutant aquest cel idíl•lic .Ens aturem, i mentre prenem un parell de “pizzes malas”, s’aixeca un vent i una pluja fenomenal. Tratge d’aigua, i a seguir!
Curiositat: durant tot aquest trajecte, trobem moltes ,moltíssimes, furgonetes ucraïneses iguals que quan saturen, de dintre en surt un número gairebé infinit de persones, iaies, homes, dones, nenes…es inexplicable com poden cabre tants dintre ¡
Arribem a Bled(Slovènia) .Crec que hi arribo al límit de la meva resistència física ( es una forma sofisticada de dir “no puc més “).Per sort o desgràcia la meva resistència mental i física van cadascuna per lliure , aixó sovint m’ha portat a voler fer - i creure que podía fer -coses a les que el meu cos es nega.
Bled es , també un decorat, una monada ¡. Em poso dels nervis perquè està ple de gent i hem de buscar hotel a l’hora que tothom surt a passejar. Ho resolem de conya , plantant-nos al millor hotel de Bled. Es un hotel tipus balneari,d´estil clàssic, amb molta solera , a l vorera del llac .
Disposem d’un lavabo preciós de marbre, el qual condicionem de forma que es mantingui el secador en marxa tota la nit per a eixugar guant, botes, i resta de material humit
El Toni surt de la dutxa amb tot el kit de l’hotel posat : barnús , sabatilles tot blanquet,tot net: es l’amo!.
Aquesta nit he de recarregar piles, perquè no puc més, i demà la ruta serà guapa.
el llac desde l´hotel , i la Isabel feta póls.
nine lap
(15/08/09)
BLED-MOST NA SOCI(246kms)
Això es un asfalt !!!!
fixeu-vos en l’anunci d’allotjament. Una moto de veritat penjada ¡!
Ha estat difícil d’arrencar les motos després de l’esmorzar que ens hem posat entre pit i esquena. No m’hagués sorprès que un d’aquells estirats cambrers ens hagués dit això sí, molt finament , que paréssim d’endrapar.
Fotos a la única illa de Slovènia , justament situada al mig del llac de Bled , on hi ha una església amb una campana que havíem de tocar -i no ho varem fer -, per a tenir bona sort.
Parc nacional de Triglav. Carreteres i paisatges molt bonics. Per a fer boca ens fem un port dels “no famosos “, on solament ens creuem amb un parell de cotxes i una moto.
Aquesta zona dels Alps Julians, es el paradís de les motos. Descomptes especials en menjars i allotjament si vas en moto, motos per tot arreu, asfalts impecables, ports i més ports. Y sempre :asfalt fantàstic. Ah!! I no varem veure radars ni polis " de caçera " .
Ara que m´ en recordo : ull a Hongria ,radars “d infrarojos”. A Slovenia , a les carreteres principals i autopistes., hi han avisos de radars, però com els “lugareños” passaven, nosaltres més !.
Es una despedida genial per a un viatge genial. Lo trist es que avui s’acaba. Lo bó, es que viuré un mes d’aquests records, i desprès començaré a planejar i a somiar una sortida nova ( tot sigui per a escapar del dia a dia, es nota ¿?).
Teníem previst arribar a Nova Gorica(existeix Gorica que està annexionada a Itàlia, llavors, els eslovens van tenir que construir-ne una altre de nova ) a dormir, però el body de la menda ha dit :prou ¡ .
Dormim a Most na Soci. Sopem en un lloc on en plé 15 d’agost està buit ¡!!.Doncs, súper bé. Ens posem a xerrar amb l’amo sobre la seva història laboral i la dels seus fills, la societat eslovena, etc Em fa un intensiu d’eslovè i aconsegueix fer-me pronunciar Ljubljana perfectament…desprès d’un nº important de copes.
Em fascina el món, es fantàstic viure , aixó quan visc, no quan subsisteixo en la estúpida quotidianitat .El mon es plé persones interessants ¡!, aquest sr. tenía uns coneixementes d història política europea del darrer segle molt bons , i una opinió personal molt ben argumentada..També penso que es troben o no persones interessants depenent de la pròpia actitud mental , crec que hi ha que estar obert a la gent sense cap idea prefixada."paviment d´adoquins" a les paelles !
El eslovè en qüestió, va enviar a dormir al personal i també als professionals del dominó. Va tancar el restaurant, i la conversa dels tres va durar fins que el Toni , quan ja anàvem per la desfeta de la antiga Iugoslàvia, decidí que aquesta part la discutiríem en un altre viatge.Cal dir que “ens havíem ventilat “ tota la formació de Iugoslàvia ,guerres mundials incloses.
"si passa un autocar , com no la moto ...per on passaría un possible vehicle en direcció contrària ?"
“Per un casual”, s´em ocorre mirar els missatges del mòbil : missatge de “grandi navii veloci “. El nostre vaixell que havia de sortir, a les 24h porta retràs…. A partir de les 3 am, possiblement s´embarcaría.En cas de voler agafar-ne un a les 18h, asseguraven plaça.Trucarem demà matí ¡
No totes les carreteres eslovenes son fantàstiques, aquesta es creua amb el pont. El barranc es impresionant.El terra en aquell punt, sense asfaltar i sense protecció lateral. Ah!, amplada per un vehicle .
"el restauramt i el client "
El "restavracija"(restaurant) de Most na Soci , es diu "GOSTILNA" tel:++386/0/65 87-025,
si aneu per aquesta zona es fàcil passar-hi. Val la pena per la persona, per el menjar i per el preu.
Avui hem fet 246 kms.
last lap
(16/08/09)
MOST NA SOCI-GENOVA(557km )
Ohhh!, avui s’acaba.!!.
Ens aixequem tard, igual el nostre inconscient vol que perdem el vaixell de tornada.
Complicadíssim contactar amb els de “grandi navii veloci”.Si optem per el vaixell de les 18h, en cas de no arribar a l’hora, no tenim cap garantia de que el bitllet ens serveixi per el que surt a les 3 am. Per sortir amb el de les 18h, hem d’estar fent el check-in a les 16h,però ens aconsellen millor a les 15h, ja que es preveu complicat.
El Toni aposta per el de les 18h. Jo no tinc gens clar que arribem,però “nunca se ha escrito nada sobre los cobardes “, així que som-hi!!!
Son aproximadament les 11,30h am.
A molts pobles que passem, tenen muntats un trampolins de fusta altíssims,altíssims, però mooolt altíssims ¡!. Fan concursos de tirar-se a l’aigua, que per cert, es d’un verd maragda impressionant.
Al cap d’uns 50 km, ja hem abandonant del tot la zona dels Alps eslovens. Moltes motos que venen en sentit contrari.
Itàlia. Autopista + autopista, rectes. Mortal ¡!!.
Parem només a posar benzina i beure aigua al mateix temps. El calor torna a ser bestial. Hi ha cartells advertint de que la temperatura del terra està per damunt dels 40º C, i que hi ha perill de petar els pneumàtics. Procurem mantenir un ritme de velocitat constant, però no excessivament alt encara que tinguem pressa, ja que ademés dels pneumàtics , a velocitat més elevada, major desgast nostre.
M’avorreixo, i començo a donar gas. M’entretinc provant en quan es queda la moto de vel máx, i /o la meva resistència de cervicals.
Doncs em quedo sorpresa ¡!.El “petit cupulí “ protegeix molt desde la seva humilitat ¡!
La darrera vegada que miro la velocitat , estic a 197 km/h .no sé si hauré pujat més,però en tot cas poc més . Les voltes, ni idea .Es una “xorrada “ , que faig en un tram petitíssim.
Al darrer respostatge, ni tans sols bevem aigua.
Avancem un grup de “scooters “: casco, espatllera……però sense rés al cos, ni tant sòls una samarreta, pantaló curt i xancles ¡!!, passo una bona estona meditant sobre l’estat en que quedaria la seva pell en cas de caiguda , i arribo a la conclusió de que la única explicació lògica de perquè van així , es que “estem a Itàlia ¡”.
Ens trobem també una parella espanyola amb una “custom “.El manillar semblava un estenedor plé de roba penjant ( aquests , però, anàven correctament protegits).
La GPS, tampoc vol tornar i es dedica a boicotejar la ruta .El Toni gairebé la abandona . Dic “la” GPS conscientment. La seva veu es femenina, ella i jo hem mantingut durant tot el viatge una relació bastant oscil•lant, que ha anat desde la amistat més profunda a l’odi també més gran .Sovint la seva veu impertorbable i exigent en plena “crisi “ de rutes , i quan ella sabía que ens portava per la més enrevessada, em feia agafar ganes de matxucar-la ,però quan estàvem desesperats i “fets caldo “, llavors la seva veu era com una “fada bona “, que en guiava cap al camí correcte.
Ens apropem a Gènova. La autopista es torna molt divertida, ja que es un seguit de “curvons “.De sobte, en un d’ells, em pego “ un susto “, no sé si es perquè els pneumàtics estàn quadrats, cansament, no sé , no passa rés, però es com que la moto “cau de cop “ al tombar.
Em marejo i tinc nàusees. Suposo que es el calor i la manca d’aigua. Estem a uns 40 km. , per tant , cal no fer “ el burro “ i arribar. Em poso “ a rebufo “ d’un cotxe que porta una velocitat correcte, li dic al Toni que tiri que “ya voy “… i arribo ¡!.La petita retenció del peatge a aquelles temperatures, fa que cridi de lo que em crema la part interna de les cuixes . Em tranquil•litzo pensant la queixa formal que faré als de Bolonia.(Se m’han fet cremades de debó ¡! , no es broma )
El port de Gènova. 17,00 am .Entrem directament al moll sense el bitllet ( o no embarquem !) Surt bé, tot i que he de pujar “ a tota castanya “ a unes oficines a “tramitar “.
Tot acaba bé. Sopem també molt bé ( mai aneu al buffet lliure d’aquets vaixells ¡!), lo darrer que recordo del día es un debat entre el Toni i el cambrer sobre el “torroncino semi-fredo “: el Toni no entenía perquè l’anomenàvem “semi-fredo “, si era un gelat; el cambrer contestava, que perquè era un gelat “semi-fredo “, el Toni replicava….. fins que vaig ser jo qui va donar per finalitzat el debat del día.
I…… s’ha acabat ¡!!!
Ara que acabo descriure-ho, crec que no, que no s’ha acabat .No s’ha acabat encara la il•lusió que he recuperat, els bons moments que em fan somriure al recordar-los, tot això encara es viatge.
Potser la il•lusió també vé donada per el fet de que allò que fas es finit ??. No, definitivament, no. Crec que puc estar moooolt de teeeemps vivint com aquets díes... i que la il•lusió no faría més que créixer. Es com quan fas el cim d’una muntanya... veus un altre cim per a assolir, i un altre, i un altre .
KMS TOTALS :4350
Nº DÍES : 10 de ruta + 2 de ferry
ITINERARI:
RUTA GPS (format Garmin )
