EL OSTIÓN PATÈTIC

El ostión.

Si,sii, me la he pegat.!! I de forma tant  estúpida que ara , en plena depressió post-traumàtica ho publico com a teràpia.

Històric d´ostions:

*Aquí no compto les caigudes com a “ paquet”, ja que no en sóc autora.

*Els de ciutat tampoc computen : son amb  "scootter " que no es ben  bé una moto, sino un mitja de transport urbà.

*Tampoc els ostions "of-road ": vaig  tenir uns bonics deliris  endureros.Em veia travessant  dunes per l´Africa... vàren acabar ben aviat sota un camp de  patates a punt de collir  i amb la  moto per barret El pagès propietari del camp, aixada en mà, amb un estil molt britanic,  sense  cap emoció   davant dels meus crits de patiment se´m  apropa pausadament  i em   diu: "sra , com ho arreglem això ? ".
"¿Com ho veuría primer treure´m la moto del damunt i desprès negociar la trinxada de patates ?.

*Tampoc computen les caigudes en parat o maniobrant .No son  circulant !!


Deu fer  uns vint -i cinc anys que vaig en moto i  la meva baixa sinistralitat es digna d’ homenatge.
Vaig caure per primera vegada al   al 1997 i  perquè els suecs van decidir no asfaltar un canvi de rasant   , ja que normalment s´inundava  i - de moment- ho cobrien amb pedres de riu !!!!.maleta fóra i dos etapes alimentant-me de Nolotil.

Segon pinyo: la setmana passada. Possibles causes = “dòpping  “o “borratxera” de moto

Tot va començar el passat abril  quan em vàren operar d ´un  lligament del genoll .Desde llavors sense poder agafar la moto

11 juliol, feia un dia preciós, vaig decidir que el genoll ja podia anar en  moto. Vaig sortir de Barna cap a Puigcerdà…orgàsmic ¡!! em creia un clon femení del Rossi, més inclús . La moto anava de conya,asfalt perfecte, dia perfecte  en mig dels curvons de la Garriga, em topo amb un grup de motos .Les deixo passar. M´enganxo.Veig que puc.Bé, nomes em queda la Superduke i la Tuono.Bé vaig darrera la Tuono, com tiba  ¡!!!…jo darrere. Uff, com vibra el manillar, que estrany!!.Ara que tallem tots dintre del túnel miro el tablier..clar que vibra, anem súper-passats , pero em trobo súper-segura!!!....Ohhhhh!!! , es desvíen. Toco la bocina per a despedir-me,no funciona.

Tallo gas i miro si les llums funcionen, torno a comprovar la bocina , aixeco la vista JUUUUUST ABANS D’ESTAMPAR-ME CONTRA UN PILÓ DE LES SORTIDES DE LA AUTOVÍA ¡!,intento passar per el tros de cuneta entre els pilons i les herbes, pero el reste de pilons em van desestabilitzant la moto.

Em desperto dintre de la ambulància cridant perquè em deslliguin ( que desgraciada ¡! a les pelis surten uns ambulancieros guapíssims, amb un cos de vici …..on son ara ¿?).

Sembla ser que vaig estar conscient però desorientada. Jo no recordo rés. Quin mal rotllo ¡!!...a saber que debía dir ¡!!

Resultat :

(Morats , tallets, coloracions diverses, bonys , no compten.)

Trencament de clavícula, una costelleta que no se sap que, i un dit que té el gruix de cinc o sis dits enrotllats, +mil punts + el tendó trencat.

Moto: llanta davantera, forquilles, xassís, palanques..ufff!,no sé que faré, la llàstima es que a partir del dipòsit cap al darrera està impecable.

Jo tinc el meu xassís fatal, ¡!! Per tot arreu, necessito xapa i pintura

Ayyyyyyyy!!!! Quina ràbia, la meva moto!!!!!!, no la vull llençar ¡!!!!!!

I desprès aguanta a la penya amb la “cantinela “les motos, ja se sap, etc ectc…”,¡¡¡si ho podia haver fet amb qualsevol vehicle!!, que no era la moto, que era el meu despiste,i anar a més velocitat de la que em emblava.Com venia de velocitat súper –elevada, al tallar vaig pensar que anava més lenta del que anava, i de que tenia temps de fer les verificacions de tablier.

El moços es van comportar prou bé.Era divertida la escena al box de l’hospital , ells buscant docu meva, i trobant talons, sostenidors,pintures etc…, jo pensant, “menys mal que vaig depilada, sinó demanava la eutanàsia directament ¡”.pos sí ¡!!, motard i glamourosa, que es pensen ¡!!

Doncs ja està explicat el pinyo de lerda que hem vaig pegar¡!!!!!......però lo que vaig gaudir abans i lo que tornaré a gaudir amb la moto, nomès ho podeu entendre els/les que també sou afortunats/es de patir aquesta malaltia. crònica i incurable….afortunadament.

Ayyyyy, mi motooo!!!!, ayyyyyy mi espaldaaa !!!!!